PRESENTACIÓ

La meua intenció elaborant el present treball és fer una guia didàctica per a tota l'etapa d'Educació Primària (6 a 12 anys), dins de la asignatura "Valors Social i Cívics" que puga aplicar-se amb qualsevol llei o sistema educatiu, ja que entenem que l'educació en valors, moral, cívica i ètica té (o hauria de tindre) pocs canvis amb el pas del temps. La legislació actual per a la educació es la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de decembre, per a la millora de la qualitat educativa.

Intentaré fer comprendre als nens i educadors en general els problemes que plantegen els diferents tipus de discapacitat i com podem enfronta-los d'una forma lúdica i divertida. Un del objectius seria posar en mans dels educadors un instrument per comprendre i ensenyar un aspecte de la vida quotidiana poc tractat fins ara a nivell pedagògic, com és la discapacitat, sensibilitzant la societat en general. Educar per no discriminar, per entendre la diferència (en aquest cas la discapacitat) és una forma més d'educació en valors. Educar per comprendre la discapacitat suposa educar per a uns determinats valors com la justícia, la igualtat, la solidaritat i el desenvolupament de l'autonomia personal, qüestionant altres negatius com la intolerància, la discriminació i l'escàs esperit crític cap a realitats injustes. Dins de qualsevol llei educativa dos objectius haurien de estar sempre presents: a) Establir relacions en contextos socials cada vegada més amplis, aprenent a valorar i respectar els punts de vista dels altres, contrastant-los amb els propis. b) Establir relacions amb tot tipus d'éssers humans, respectant la diversitat i la diferència, desenvolupant actituds d'ajuda i col·laboració.

Per poder desarrollar el treball, en primer lloc tinc que explicar els tipus de discapacitat que existixen, y desarrollar cada una breument, per a continuació poder proposar jocs i activitats, amb les corresponents adaptacions. Expose un conjunt d'idees sobre jocs coneguts i nous, intentant que sigua una guia pràctica i comprensible per als educadors amb l'objectiu final de tenir en compte i intentar ajudar a persones amb discapacitat, molt mal tractades al llarg de la història i poc tingudes en compte per lleis i sistemes educatius. A través de jocs i activitats, encara que només es fagen un parell de vegades per setmana, podrem aconseguir la integració del xiquet amb discapacitat i el respecte cap a la diferència de qui el rodeja. Crec que és important conèixer i sentir com viuen les situacions habituals altres persones, perquè això afavorirà la sensibilització i la implicació col·lectiva, el que haurà de suposar la integració de la persona amb discapacitat. El joc és la principal activitat del xiquet i una de les més importants formes d'aprenentatge i investigació. Per això hem de tenir en compte que un mateix joc pot ser vàlid per a qualsevol, només cal adaptar-lo i motivar, tant a la persona amb discapacitat com la resta dels seus companys. És important que estiguem segurs que tots els nens capten el sentit del joc perquè si això no passa el joc o l'activitat perd el seu sentit.