viernes, 30 de diciembre de 2016

Adaptació de l'entorn educatiu


Totes les persones que formen la comunitat escolar han de poder accedir al centre en les mateixes condicions i sense ajuda de terceres persones.El centre educatiu ha de ser accessible tant vertical com horitzontalment. És a dir, ha d'haver la possibilitat que tothom pugui accedir a aules i als llocs d'ús comú en la mateixa planta i, també als que estiguen plantes diferents.En els centres antics amb accés d'escales s'hauran d'habilitar rampes amb passamans (millor en tots dos costats). Les rampes han de tenir com a màxim un pendent del 12%.Als passadissos han de col·locar barres de suport.


A la biblioteca, sala d'actes, sales de vídeo, laboratoris etc.
tindran llocs de fàcil accés i espais maniobrables en cadira de rodes perquè tots els alumnes es beneficiïn de l'aprenentatge que en aquests llocs tingui lloc.

Emergències.Tots els elements i mecanismes, (manetes, pestells, aixetes, mecanismes elèctrics o altres) com es comenta en altres apartats, han accionar fàcilment per persones amb mobilitat reduïda, per la qual cosa han d'evitar-elements que necessiten ser girats sobre si mateix (poms, aixetes tradicionals o claus ...). S'han d'usar dispositius i mecanismes que s'activen mitjançant pressió o palanca com manetes, polsadors o aixetes monocomandament. Aquests elements no han de requerir l'ús de força excessiva o gran precisió.També és imprescindible que siguen practicables des de l'exterior per permetre l'accés en cas d'emergència.



Els edificis han de disposar d'ascensor d'emergència amb accessos des de cada planta que possibiliten l'evacuació de persones amb discapacitat motora. Els elements de la caixa de l'ascensor i les seues zones limítrofes i d'espera hauran de ser resistents al foc; tindran les mateixes característiques les zones de refugi habilitades per al salvament de persones discapacitades en tots els nivells on no estigui prevista una sortida d'emergència accessible. Es tindran en compte senyalitzacions de tipus òptic, acústic i tàctil adequades per facilitar l'evacuació de persones amb diferents discapacitats.


Ascensors.

Són dimensions acceptables 140x140 cm. tindran passamans a una alçada aproximada de 90 cm. i a uns 5 cm.
dels paraments verticals.Les portes de la cabina seran automàtiques i d'una amplada mínima de 80 cm. Davant d'elles hi haurà un espai on es puga inscriure un cercle de, almenys, 150 cm. Les botoneres (interior i exterior) es col·locaran entre 90 i 150 cm. Els botons de comandament han de tenir la numeració en Braille o en relleu. És convenient que hi haga un senyal acústic i visual que avise de l'arribada.



L'aula accessible.


L'aula tindrà bona il·luminació i opcions per a graduar la intensitat d'aquesta, si és possible. També es procurarà que siga uniforme per a tots si no hi ha alumnes que requereixin condicions especials. Les persianes graduables són necessàries quan la llum pot arribar a ser molesta.
S'han d'evitar els reflexos de la llum a la pissarra empobrint la visió, sobretot quan hi haga alumnes amb problemes de visió.Les portes de la classe és convenient que tinguen en la part superior i a l'altura adequada una part de material transparent per permetre que una persona (p. E .: sordmut) que es quede tancada puga comunicar-se amb l'exterior sense problemes. Els mecanismes d'obertura i tancament han de ser de tipus palanca o pressió, mai pom rodó que necessite gir de canell per accionar. Les finestres també haurien de tenir aquestes característiques d'accessibilitat.


Si hi ha alumnes que requereixin de manera discrecional l'atenció d'auxiliars cuidadors, cal que hi haga intèrfons, walki-talkis per a la intercomunicació amb ells.L'accés a la pissarra, PDI o veleda ha de ser franc per a tots i no ha de ser obstaculitzat per tarimes innecessàries, per ser elements d'inaccessibilitat (encara subsisteixen en centres de secundària). Aquests elements es col·locaran a l'altura idònia per a ser usades per tots (inclosos els alumnes que vagen en cadires de rodes).


La disposició de taules i cadires ha de permetre que tots els alumnes arriben al seu lloc a l'aula sense necessitat que els que estan asseguts s'hagen d'aixecar o desplaçar taules i cadires, permetent el pas de cadires de rodes, caminadors, etc. Si hi ha algun alumne sord la disposició de taules i cadires en U és la més adequada. El professor procurarà no donar l'esquena als alumnes que es donen explicacions, si la pissarra està darrere d'ell, ha de procurar no donar aquestes mentre escriu en ell.
La disposició escollida ha de permetre la realització d'activitats tant grupals com individuals.




El mobiliari, sobretot taules i cadires, ha de ser adaptat a l'edat dels alumnes i si n'hi ha algun que necessite reposapeus, calces per a les taules o taula especial per a la diversitat funcional de tipus físic es col·locarà de tal manera que puga accedir lliurement a ella sense necessitat que es moguen els altres alumnes i tindrà l'altura apropiada per introduir i acomodar la part davantera de la cadira. Aquests alumnes poden tenir la necessitat d'usar faristols, braços articulats o qualsevol altre material específic, per la qual cosa s'haurà de preveure suficient espai per ser col·locat en el millor lloc per a ser usat. La distribució de l'aula en els primers cursos de primària o educació infantil ha de permetre la interacció entre els alumnes i poder realitzar activitats d'oci o escolars amb espais sense mobiliari i adaptable a l'activitat que es desenvolupi, sense oblidar que ha de permetre en tot moment la contínua vigilància per part de l'adult. També permetrà el desplegament de material per psicomotricitat o l'exercici físic utilitzant matalassos, cèrcols, etc. Serà també necessària la correcta senyalització dels espais, racons de l'aula, i de les activitats a desenvolupar-hi, mitjançant pictogrames o fotografíes.


jueves, 29 de diciembre de 2016

Adaptació de materials per alumnes amb discapacitat visual


Els alumnes deficients visuals, treballen en tinta, que és el que es coneix com l'ús de la lectura i escriptura en llibres amb tinta o impresos, de manera que s'interprete amb la vista.Per a aquests xiquets, sol ser més còmode i fàcil escriure sobre pauta, que sobre quadrícula. Segons la seua discapacitat visual, aquesta ha de ser més àmplia com més gran siga la dificultat visual.







Algunes estratègies per facilitar la feina als deficients visuals, són:

  • Repassar les pautes amb retolador negre per delimitar l'espai on escriure, evitant la superposició de lletres i paraules.Si hi ha dibuixos amb línies de colors, repassar-les amb retolador negre per fer un major contrast.
  • Convertir les lletres o grafies de punts per repassar-les, en ratlletes amb retolador negre.Posar un punt vermell de partida en les grafies i, si cal, un altre al final com a guia de recorregut d'escriptura.


En els quaderns de grafomotricitat o escriptura, serà convenient:

  • Tenir en compte les necessitats individuals de cada nen, adaptant la pauta al nivell, i capacitat visual, però sempre ratllat en negre.
  • Imprimir i fotocopiar de forma neta i contrastada.La mida dels quaderns adaptats, dependrà del nivell cognitiu i motor de l'alumne / a, evitant realitzar ampliacions en A3 PER A ALUMNES DE educació infantil.
  • Marcar amb colors contrastats les pastes dels quaderns o llibretes per diferenciar les diferents assignatures.Les ampliacions han de ser puntuals, evitant-en formats A3 per la seua dificultat de maneig.


Per adaptar materials de dibuix, podem usar algunes tècniques, que facilitaran el treball dels nostres alumnes, per exemple:


- Fer els dibuixos de forma esquemàtica- Les línies dels contorns han de ser gruixudes- Les línies han de ser contínues.- Tipus de lletra verdana. Mida 14-16 punts.- Evitar colors pastissos- Els colors contigus han d'estar ben diferenciatsPer a ells, cal tenir en compte algunes consideracions:

  • El tacte és analític
  • No s'ha de donar per conegut allò que ens sembla evident.
  • Hem de donar-li l'opció a què toquen tota mena de texturesEl material, a més, ha de ser atractiu a la vista
  • Marcar els seus llibres i quaderns amb textures o amb etiquetes
  • Per treballar les fitxes, cal identificar-la, rastrejar i conèixer-la, abans de realitzar-la.



EXEMPLE DE FICHA EN TINTA





EXEMPLE FICHA ADAPTADA EN PLASTILINA







viernes, 23 de diciembre de 2016

Discapacitat Motora


¿Qué és la discapacitat motora?


La discapacitat motora o deficiència motriu és la deficiència que provoca en l'individu que la pateix alguna disfunció en l'aparell locomotor. Com a conseqüència es poden produir posturals, de desplaçament o de coordinació del moviment del cos.
Els principals problemes que pot generar la discapacitat motriu són diversos, entre ells podem esmentar: moviments incontrolats, dificultats de coordinació, abast limitat, força reduïda, parla no intel·ligible, dificultat amb la motricitat fina i gruixuda, mala accessibilitat al medi físic.



TIPUS

Hi ha diferents tipus de paràlisi cerebral que es classifiquen d'acord a tres factors: to postural, tipus d'alteració de la intervenció recíproca i distribució de la discapacitat.

Quadriplegia: Es troba afectat tot el seu cos, presentant moviments involuntaris (asimetria), alteracions de postura, moviment; quan és espàstic es presenta rigidesa i tensió muscular. Habitualment els nens presenten dificultat en l'alimentació i certs compromisos de llenguatge i d'articulació de la paraula.

Hemiplegia: És el compromís d'un sol costat.

Diplegia: És també, el compromís de la totalitat del cos, però la meitat inferior es troba més afectada que la superior. El control del cap, dels braços i de les mans aquesta generalment poc afectat i la paraula parlada pot ser normal, però no és excepcional la presència d'estrabisme. A vegades la part superior es troba tan lleument compromesa que es diagnòstica paraplegia cerebral.







¿QUÈ PODEM FER A L'AULA?

Els alumnes amb discapacitat motora pateixen en contextos que els brinden els estímuls inadequats i necessiten que l'entorn familiar, escolar i social, li proporcionie les oportunitats d'aprendre responent a les seues necessitats específiques.
El problema consisteix en com crear un ambient d'ensenyament favorable per incrementar qualitativament i quantitativament la possibilitat de desenvolupament per tal que les limitacions no interfereixen de manera determinant.


Les NEE que presenta un alumne amb discapacitat motora i que s'han de tenir en compte en l'aprenentatge dins l'aula, es manifesten en les següents àrees: mobilitat, comunicación i motivació.
Però sobretot, i el més important es l'adaptació de l'enorn, perque es puga sentir amb la llibertat de moviment que tenen la resta de companys.

martes, 20 de diciembre de 2016

Discapacitat intel·lectual

¿Qué es la discapacitat intel·lectual?

Les discapacitats intel·lectuals o del desenvolupament són anomalies en el procés d'aprenentatge enteses com l'adquisició lenta i incompleta de les habilitats cognitives durant el desenvolupament humà que condueix finalment a limitacions substancials en el desenvolupament corriente.1 Es caracteritza per un funcionament intel·lectual molt variable que té lloc al costat de circumstàncies associades en dues o més de les següents àrees d'habilitats adaptatives: comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, utilització de la comunitat, autogovern, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, oci i treball.


Graus

Discapacitat cognitiva moderada CI 35-40 a 50-55.Aquest grup constitueix al voltant del 10% de tota la població amb discapacitat cognitiva. Adquireixen habilitats de comunicació durant els primers anys de la infancia. Adquireixen una formació laboral i, amb supervisió moderada, poden adquirir destreses per a la seua pròpia cura personal. Poden aprendre a traslladar independentment per llocs que els són familiars. En la seua majoria són capaços de realitzar treballs no qualificats o semiqualificats, sempre amb supervisió, en tallers protegits o en el mercat general del treball. S'adapten bé a la vida en comunitat, usualment en institucions amb supervisió.

Discapacitat cognitiva greu CI 20-25 a 35-40.Inclou el 3-4% dels individus amb discapacitat cognitiva. Durant els primers anys de la infancia l'adquisició d'un llenguatge comunicatiu és escassa o nul·la. Durant l'edat escolar poden aprendre a parlar i poden ser ensinistrats en habilitats elementals de cura personal. Es beneficien només limitadament de l'ensenyament de matèries pre acadèmiques com la familiaritat amb l'alfabet i el càlcul simple, però poden dominar certes habilitats com l'aprenentatge de la lectura global d'algunes paraules imprescindibles per a la seva autonomia i independència. Els adults poden ser capaços de realitzar tasques simples estretament supervisades en institucions.

Discapacitat cognitiva profunda CI 20-25.Inclou aproximadament en l'1% -2% de les persones amb discapacitat cognitiva. La majoria dels individus amb aquest diagnòstic presenten una malaltia neurològica identificada que explica la seua discapacitat intel·lectual. Durant els primers anys desenvolupen considerables alteracions del funcionament sensorio motor. Pot predir un desenvolupament òptim en un ambient altament estructurat amb ajudes i supervisió constants, així com amb una relació individualitzada amb l'educador.



¿QUÉ PODEM FER A L'AULA?

  • És un subjecte amb les seves característiques pròpies, amb virtuts i defectes, capacitats i limitacions.
  • És útil, aporta el seu potencial a les persones que l'envolten, podent així desenvolupar un paper social.
  • És capaç de participar activament. Té capacitat per escollir i fins i tot, dret a prendre decisions equivocades.

martes, 13 de diciembre de 2016

Discapacitat visual (deficiència visual-ceguesa)

¿Qué es la deficiència visual?

El concepte de deficiència visual fa referència tant a la ceguesa pròpiament dita com a altres afeccions de la vista que no arriben a ella. La ceguesa és la pèrdua de la percepció visual mesura a través del camp i de l'agudesa visual, amb el millor ull no se sobrepassa el 1/10 d'agudesa visual o no es conserva en cap dels dos el 1/20 de la visió normal. La ambliopia és la deficiència visual d'aquelles persones que mantenen una resta visual per sota dels criteris anteriors. Dins de l'ambliopia cal diferenciar les persones que han adquirit la deficiència tardanament (compten amb experiència sensorial) d'aquelles que són amblíopes de naixement.

TIPUS:

Hi ha diferents graus i formes en la pèrdua de la vista.

Cec: Nens que tenen només percepció de llum sense projecció, o aquells que manquen totalment de visió (Faye, 1970). Des del punt de vista educacional el nen cec és el que aprèn mitjançant el sistema Braille i no pot utilitzar la seva visió per adquirir cap coneixement, tot i que la percepció de la llum puga ajudar per als seus moviments i orientació.

Baixa visió: Els nens limitats en la seua visió de distància, però que poden veure objectes a pocs centímetres constitueixen un altre sub-grup. La majoria d'aquests nens podran utilitzar la seva visió per a moltes activitats escolars, alguns pocs per llegir i altres han de complementar el seu aprenentatge visual amb el tàctil. En cap se'ls ha de cridar "cecs".

Limitat visual: El terme es refereix als nens que d'alguna manera estan limitats en l'ús de la seua visió. Poden tenir dificultat per veure materials comuns per a l'aprenentatge sense comptar amb una il·luminació especial o poden no veure objectes a certa distància llevat que estiguin en moviment. Pot ser també que hagin de fer servir lents o lupes especials per a poder utilitzar la visió que posseeixen. Els nens limitats visuals han de ser considerats com nens vidents per als fins educatius.

Agudesa visual: "Agudesa" es refereix a la mesura clínica de l'habilitat per discriminar clarament detalls fins a objectes o símbols a una distància determinada.








¿QUÉ PODEM FER A L'AULA?

  • Cride a l'alumne pel seu nom i identificat

  • Deixeu que explore els objectes amb el tacte

  • Estimule pensar en termes tàctils.

  • Ensenyar-li a controlar-se i corregir-se igual que si veiés.

  • Donar-li llibertat de moviments. No causar-li pors i ansietats per la seva seguretat física.