Discapacitat intel·lectual

¿Qué es la discapacitat intel·lectual?

Les discapacitats intel·lectuals o del desenvolupament són anomalies en el procés d'aprenentatge enteses com l'adquisició lenta i incompleta de les habilitats cognitives durant el desenvolupament humà que condueix finalment a limitacions substancials en el desenvolupament corriente.1 Es caracteritza per un funcionament intel·lectual molt variable que té lloc al costat de circumstàncies associades en dues o més de les següents àrees d'habilitats adaptatives: comunicació, cura personal, vida a la llar, habilitats socials, utilització de la comunitat, autogovern, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, oci i treball.

Graus

Discapacitat cognitiva moderada CI 35-40 a 50-55.Aquest grup constitueix al voltant del 10% de tota la població amb discapacitat cognitiva. Adquireixen habilitats de comunicació durant els primers anys de la infancia. Adquireixen una formació laboral i, amb supervisió moderada, poden adquirir destreses per a la seua pròpia cura personal. Poden aprendre a traslladar independentment per llocs que els són familiars. En la seua majoria són capaços de realitzar treballs no qualificats o semiqualificats, sempre amb supervisió, en tallers protegits o en el mercat general del treball. S'adapten bé a la vida en comunitat, usualment en institucions amb supervisió.

Discapacitat cognitiva greu CI 20-25 a 35-40.Inclou el 3-4% dels individus amb discapacitat cognitiva. Durant els primers anys de la infancia l'adquisició d'un llenguatge comunicatiu és escassa o nul·la. Durant l'edat escolar poden aprendre a parlar i poden ser ensinistrats en habilitats elementals de cura personal. Es beneficien només limitadament de l'ensenyament de matèries pre acadèmiques com la familiaritat amb l'alfabet i el càlcul simple, però poden dominar certes habilitats com l'aprenentatge de la lectura global d'algunes paraules imprescindibles per a la seva autonomia i independència. Els adults poden ser capaços de realitzar tasques simples estretament supervisades en institucions.

Discapacitat cognitiva profunda CI 20-25.Inclou aproximadament en l'1% -2% de les persones amb discapacitat cognitiva. La majoria dels individus amb aquest diagnòstic presenten una malaltia neurològica identificada que explica la seua discapacitat intel·lectual. Durant els primers anys desenvolupen considerables alteracions del funcionament sensorio motor. Pot predir un desenvolupament òptim en un ambient altament estructurat amb ajudes i supervisió constants, així com amb una relació individualitzada amb l'educador.

¿QUÉ PODEM FER A L'AULA?

• És un subjecte amb les seves característiques pròpies, amb virtuts i defectes, capacitats i limitacions.
• És útil, aporta el seu potencial a les persones que l'envolten, podent així desenvolupar un paper social.
• És capaç de participar activament. Té capacitat per escollir i fins i tot, dret a prendre decisions equivocades.